Prepuci (II)

Finalment, no he pogut resoldre l’enigma del prepuci. Contràriament al que esperava, el senyor J. N. Adams es limita a constatar, com feien els seus col·legues de llengua francesa, la foscor que envolta els orígens de la paraula: "praeputium, an obscure formation, was not a medical technical term, but it must have been inoffensive". Tot seguit, esmenta diverses fonts llatines en què apareix el mot, el qual, pel que pareix, tenia un valor purament descriptiu, si fa no fa com ara.

En conjunt, no aporta més dades, però remet a un altre llibre anomenat La formation des composés nominaux du latin de F. Bader, en el qual, probablement, hi ha una explicació més acurada sobre la qüestió. A l’apartat dedicat a un altre mot més obscur i sense descendència, salaputium, Adams apunta una altra referència en què podríem trobar un poc de llum al voltant del misteriós putium. Tanmateix, crec que aquesta vegada em resultarà més difícil poder consultar directament els llibres, de manera que, amb el vostre permís, tanque indefinidament el tema, amb l’esperança de reprendre’l amb noves dades a la mà.

[@more@]

Tweet