Enguany, l’Escola d’Escriptors de Madrid va convocar una mena d’enquesta virtual per a saber quina era, segons el parer dels votants, la paraula més bella del castellà. Més de 40.000 internautes van enviar les seues opinions i, cosa gens sorprenent, el mot guanyador va ser amor, seguit dels mots següents: libertad, paz, vida, azahar, esperanza, madre, mamá i amistad.
Tret de l’apunt primaveral que ocupa la quarta posició, es comprova,
una vegada més, que la bellesa i les bones intencions es solen
confondre, encara que siguen coses radicalment diferents.
Afortunadament, el mot que fa deu aporta una miqueta de novetat en tota
aquesta qüestió: libélula. Ací podreu trobar algunes raons que els
votants van donar per a justificar aquesta sorprenent elecció. Al
capdavall, qui hauria apostat per libélula en una quiniela anterior?
El cas és que una escola de València va copiar la
iniciativa i va animar els alumnes de tercer de primària a triar la
paraula més bella del castellà. A banda de les previsibles declaracions
d’amor i amistat, hi ha algunes eleccions fascinants, com ara la que fa
Antonio:
"Para mí es goma, porque me suena elástico y es corta. Se nota que tiene g."
cas és que el mot goma, idèntic en català, prové del llatí vulgar guma
(gummi, en llatí clàssic), que té el mateix significat que a hores
d’ara, trobem a l’Alcover-Moll:
plantes, que s’endureix al
contacte amb l’aire i que barrejada amb l’aigua forma una solució o una
massa glutinosa."
jove amic? A la goma d’esborrar que, possiblement, tenia al costat quan
va redactar el seu petit poema lingüístic? Possiblement. No debades, la
goma d’esborrar, tot i que ara es fabrique a partir de materials
sintètics, té el seu origen en un descobriment il·lustrat de Joseph
Priestley, el qual s’adonà que la goma obtinguda de certs arbres tenia
la virtut d’esborrar el grafit. Però Antonio insisteix en dos virtuts
de la paraula que no tenen massa relació amb la goma d’esborrar. Una és
estètica: goma és curta i això és un valor. La segona és més aviat
personal: "me suena elástica", com si la forma mateixa de la paraula
n’endevinara el sentit. Però el més bell de tot és l’afirmació final:
"se nota que tiene g". La bellesa: no ho podríem explicar millor.
[@more@]
